Entrevistes

Una de les iniciatives que des del club volíem recuperar per a aquest 2016 són les entrevistes per tal de conèixer a aquells que formen part i treballen pel club. Encetem aquesta secció amb l’entrenador de les més grans de la casa, l’entrenador del Copa Catalunya, Ivan Faure.

“L’Hospi està fent un treball molt bo i té unes bones bases per obtenir regularitat”

 

616757_10151061134868528_128970947_o

L’Ivan Faure (Barcelona, 30 de març de 1978) tot just compleix la seva tercera temporada al Club Esportiu Joventut L’Hospitalet sent la passada una de les més exitoses, tant pel club com per a ell mateix: va aconseguir l’ascens a Copa Catalunya i va quedar 5è classificat de Catalunya amb el Cadet A Preferent.

La seva trajectòria basquetbolística s’ha desenvolupat majoritàriament entre el Barcelonès i el Maresme, on ha estat entrenador a una llarga nòmina de clubs com el CB Roser, FC Martinenc, Femení Sant Adrià, UE Montgat o Premià de Dalt, però amb especial èmfasi a la seva ciutat, Santa Coloma de Gramenet, passant pel Draft, Gramenet BC o l’ ADE Fuster.

L’Ivan ens repassa la seva trajectòria, el present del club i d’altres informacions remarcables que segurament pocs coneixíeu.

-Com t’inicies al món del bàsquet? 

I.F.-“Com a jugador vaig començar als 8 anys a l’escola després d’un any fent futbol i als 10 anys ja jugo com a federat. Vaig estar jugant durant 16 anys, fins als 26, on ho deixo per avorriment, falta de motivació i perquè m’estimulava més ser entrenador que jugador”.

-I on comences a entrenar? 

I.F.-“Vaig fer-ho al CB Puigfred de Badalona, un club que ja no existeix. Era l’any 2000, tenia 23 anys i vaig estar fent tasques d’ajudant d’un bon amic meu. A l’any següent ja vaig portar el sénior i des d’aleshores sempre he portat categoria sénior més algun altre equip de formació, normalment 2 o 3 equips per temporada”.

Com comença la teva vinculació amb el CEJ L’Hospitalet?

I.F.- “En Ferran va contactar amb mi, no ens coneixíem personalment, i em va explicar la idea que hi havia al club de formar de nou un sénior femení i volia comptar amb mi per encapçalar el projecte”.

Després de gairebé 3 anys, com veus el club ara per ara?

I.F.-“Penso que actualment està en aquell punt on té unes bases molt bones per seguir creixent, per experiència en altres clubs, només funciona la regularitat, molts ja han desaparegut, i crec que L’Hospi ara mateix està fent un treball molt bo per assolir aquesta regularitat que ja dóna fruits i en donarà molts més si segueix en aquesta línia”.

-Vas agafar les regnes d’un projecte nou en una categoria on el club no tenia representació com era sénior femení. Després de 3 anys, com està sent l’experiència i com veus l’equip a hores d’ara?

I.F.- “El repte era gran perquè d’una temporada sense sénior, agafàvem la plaça a Primera Catalana amb un grup de 5 júniors que pujaven i amb 5 jugadores noves acabades d’arribar al club. La primera temporada va ser complicada, amb molts entrenaments de 6-7 jugadores, però els resultats van ser molt bons finalitzant la temporada com a tercer classificat. Ja amb l’estructura de l’equip marcada, vam reforçar el que calia; van pujar 3 júniors més, recuperàvem també a una exjugadora del club com era la Cris de Sola i vam incorporar 2 jugadores noves. Es va formar un equip molt compensat i la temporada va ser fantàstica acabant amb l’ascens a Copa. Aquest tercer any hem apostat novament per la pedrera i, mantenint un bloc de 9 jugadores més 2 incorporacions, vam afrontar el repte. Va ser molt dur perquè la joventut i la inexperiència a la nova categoria ens ha passat factura, però aquesta aposta per jugadores sortides de les categories inferiors, m’encanta, dóna gust treballar amb gent així i a poc a poc les coses es van consolidant, que és l’objectiu de la temporada”.

Quin ha estat el millor moment que t’ha regalat el bàsquet? 

I.F.- “Els ascensos de categoria i els viatges a torneigs o de final de temporada amb els equips”.

-I el pitjor?

I.F.- “El pitjor són les decepcions personals que m’he endut. Molta gent està en el món del bàsquet per diversió però molta està per destruir, tant al bàsquet com als seus companys, trepitjar l’honestedat i créixer fent mal als del seu costat. Els valors no s’han de perdre i molta gent els perd per arribar adalt a qualsevol preu”.

-Com veus el nostre esport actualment? 

I.F.- “Molt competitiu. Això el fa créixer, però també fa que tothom estigui una mica obsessionat i boig a l’hora de competir. Sobretot estic preocupat per l’actitud dels pares amb els seus fills, respecte al club i el comportament a les grades amb els àrbitres i clubs rivals. Ni ho entenc ni ho accepto. Tret d’això, crec que el bàsquet va a més, sempre en continu moviment, mirant millorat i amb un punt de professionalitat dins de l’amateurisme, que agrada”.

-Explica’ns la teva faceta de cicloturista / fotògraf. 

I.F.- “Uff, que complicat… Tan complicat com aconseguir compatibilitzar les meves tres grans passions. Des dels 13 anys sóc un gran aficionat a la fotografia, exclusivament de viatges i, com a gran aficionat a l’esport, vaig començar a donar-li voltes al fet de barrejar totes tres passions i així va sortir la idea de començar a fer viatges en bici. De moment un any per Austràlia, un altre per Àsia i diversos de més curts, i mentre pugui i el temps ho permeti, sempre viatjaré d’aquesta forma. És sensacional, un alliberament de tot i de tots. Tu sol, al teu aire, amb una càmera de fotos i amb l’única preocupació de buscar on dormir cada nit i que menjar cada dia. Genial”.

Per acabar, un test ràpid.

-Un entrenador: Aito García Reneses

-Una jugadora: Laia Palau

-Un jugador europeu: Juan Carlos Navarro 

-I un NBA?: Kobe Bryant

-Un esport que no sigui bàsquet: ciclisme

-La teva millor temporada com a entrenador? 2014-2015. Ascens a Copa i gairebé final a 4 amb el cadet preferent. 

-Un país on perdre’s: Myanmar (antiga Birmània) 

-Una pel·lícula: La lista de Schindler

-Un llibre: ‘Asia a 15 por hora’ d’Ivan Faure. Fa 20 anys que no llegeixo un llibre, un gran error. 

-Un grup musical: Queen

-Mar o muntanya: Muntanya

-Un vici confessable: el dolç

-Un àpet: qualsevol postre 

-Una paraula que et defineixi: sempre diuen que “raro”.

-Un desig: viatjar, viatjar i viatjar; i una mica de bàsquet entre viatges…

 

#SomHospi

 

 

 

Comments are closed